Un conte de pescadors per a grimpadors d'arbres

Una vegada en un port de pescadors el capità d'un llaüt va fer una juguesca a un capità company. Haurien de remar fins la desembocadura del port i tornar, per veure qui tenia la tripulació més ràpida. L'esdeveniment va ser un èxit entre tots els pescadors i marineria del port, tant va ser així que a partir de llavors cada any es celebraria una cursa.

En els anys posteriors cada vegada hi participava més gent i en diferents ports. Passats els anys, en afany de ser cada vegada més ràpids els llaüts van ser substituïts per barques més estilitzades, els remers s'entrenaven a remar de manera específica, cada cop els vaixells i tripulacions trigaven menys en anar a la desembocadura i tornar.

El problema rau en que aquells vaixells que tant corrien ja no podien pescar, que aquells remers que tan ràpid palejaven ja no sabien enfilar un ham, que de cop s'havia passat de tenir un ofici a tenir-ne dos, el pescador, que treballava al mar, i l'esportista, que ja no volia ni menjar peix.

Bé, aquest petit conte pot exemplaritzar el que les competicions de grimpa poden fer en la nostra feina, és a dir, el crear dos coŀlectius professionals, els grimpadors podadors i els grimpadors esportistes o grimpadors d'exhibició. La cosa no és dolenta, si com per el cas de la F1, les millores tècniques i mecàniques acaben aportant quelcom a l'automobilisme general. Però pot ser per altra banda que s'acabin fent unes competicions i unes valoracions en proves molt allunyades de la vida diària i real d'un grimpador/podador, o que l'ús de material de 'competició' acabi prostituint la feina diària de qui s'enfila als arbres per treballar, ningú no li exigeix al taxista que canviï el cotxe tan sovint com els equips de F1. Per l'altre coŀlectiu, el dels grimpadors esportistes, caldrà veure si al final s'allunyen tant de l'arbre que ja no els hi caldrà tenir-ne un i acaben fent proves 'indoor' a l'igual que ho han acabat fent els motoristes de trial i que està portant a aquests a tenir especialistes de d'interior i d'exterior. 

Són aquestes reflexions que els arboricultors  un dia o altre haurem de fer.