El nus caputxí i el doble pescador

El nus de caputxí és molt recomanable com a nus de topall, jo l'uso per aquest fi al final de les eslingues. En quantes més voltes dugui més seguretat de que no es desfarà ens oferirà, però habitualment se'n fan dues o tres.

Si aquest nus l'usem per unir dues cordes, aleshores tenim l'anomenat doble pescador, un nus molt segur per a unir dues cordes, sobretot si no és la nostra intenció tornar-les a desfer, ja que quan hi apliquem càrregues el nus s'estreta molt i costa de desanusar. Jo uso el doble pescador per fer-me anells de prúsik.

En primer lloc agafem la corda i en envoltem cap enrrere el dit índex amb l'extrem curt.

Després, procurant que no es desfacin les voltes extreim el dit i passem l'extrem curt per a dins de les voltes.

Pentinem el nus i ja tenim el nus de caputxí.

Si volem fer la unió de doble pescador, hem de passar l'extrem de l'altra corda per dins del nus abans de estrènyer-lo.


Després farem la mateixa operació que en fet en el nus anterior però amb l'altra corda pel mig. Hem de vigilar que les voltes siguin en la mateixa direcció, ja que sinó el nus ens quedarà tort.

Sovint els extrems curts els encinto amb cinta aïllant a la corda per que no vagin penjant.

Alternatives: Carrick o malla, hunter, nus de teixidor.

El hunter

Encara que més endavant explicaré un altre nus de fricció començaré a mostrar els nusos d'unió.

Entre d'ells, potser al que li trec més profit és el hunter. Aquest nus és un nus molt segur i té poca tendència a endurir-se malgrat li apliquem càrregues. Potser l'únic però que se li pot dir és que és voluminós. No obstant, el poder lligar dues cordes i saber que malgrat hagin estat sotmeses a forces les podrem deslligar és un factor a tenir en compte.

En una de les cordes fem un mig nus.

Després introduïm l'extrem de l'altra corda per mig del nus.

Fem un mig nus amb aquesta corda passant per l'altra banda de l'extrem curt de la corda anterior.

Pentinem ambdós nusos i el hunter ja està fet.

Alternatives: Doble (triple) pescador, unió de vuit doble, carric o malla, nus de teixidor. Advertència no feu servir mai el nus pla, malgrat és un nus molt aparent és també molt insegur, i menys si us heu de lligar vosaltres.

Artesanàlia 2009 (Manlleu)

Benvolguts consocis grimpadors, la nostra entitat ha estat convidada per l’ajuntament de Manlleu a participar a la fira Artesanàlia, aquesta fira es tracta d’una mostra d’artesans on es potencien els oficis antics i artesans, propostes d’oci i comerç, desfilades, estands i un munt d’activitats per a totes les edats.

La nostra col·laboració consisteix en fer demostracions de la manera de treballar amb l'arbre, ja sigui simulant una esporga, un rescat, o fer una prova de desplaçaments.

El lloc serà a la riba del Ter, probablement en un Populus nigra, s’ha d’acabar de confirmar el arbres “afortunats”.

Des de la junta creiem que és una bona oportunitat per donar-nos a conèixer i promocionar el bon treball en els arbres, un bon fer que ha de ser el distintiu de qualitat de pertànyer a Grimpacat.

La fira serà els dies 16 i 17 de maig. Els interessats a participar en la comissió per aquesta fira us podeu posar en contacte amb mi al tel .625301211.

Josep Sibilla.

El machard

El machard és un dels meus nusos de fricció preferits, sobretot per que no cal complicar-se massa per fer-lo bé. Com veurem hi ha dues variants de machard, la original (uni-direccional) i la que usen els equips de rescat francesos (bi-direccional) .

Comencem amb una corda i una anella (prúsik)

Fem algunes voltes (3 o més) al voltant de la corda amb l'anella.

Passem l'extrem de la part superior per la baga de la part inferior i pentinem el nus.

El machard ja és fet!

La versió dels equips de rescat francesos no passen una baga per dins de l'altra, si no que enganxen les dues bagues al mosquetó. Com veieu no hi ha cap complicació i esdevé un nus bi-direccional, per ser simètric.

Ah! i també es pot fer amb cinta!!!

Experimenteu amb el nombre de voltes que us calen depenent del material que useu, el vostre pes, etc.

Alternatives: Prúsik, bachman, camel, distel.

El prúsik

No entraré a explicar la història d'aquest nus, que per això ja hi ha llibres. El prúsik és un del nusos de fricció més usats i per això dels més contrastats en qüestió de seguretat. Aquest nus té l'avantatja de ser bi-direccional, és a dir, si canviéssim el sentit de la línia, el nus seria igualment efectiu, doncs és simètric.

Per realitzar-lo necessitem un anell de corda, generalment de diàmetre igual o un xic més petit que el de la corda per on ha de desplaçar-se.

Un cop tenim el material a punt, el que hem de fer és envoltar la corda de grimpa amb l'anella de corda de la manera següent:

Després passarem la baga petita (interior) per l'interior de la baga gran (exterior) i pentinarem les voltes per que no ens quedin muntades.

Un cop fet això el nus prúsik ja està llest.

Molta gent prefereix no usar el prúsic ja que te certa tendència a bloquejar-se quan és sotmés a tensió, o per que li costa lliscar. Él millor és experimentar amb el nombre de voltes realitzades i amb diferents materials per comprovar com respon, ja que sobre la seva seguretat no hi ha cap dubte.

Alternatives: Blake, machard, distel, bachman, camel, ...

El nus blake

Aquest és el primer dels nusos de fricció que mostraré. La seva utilitat rau en que no cal tenir una anella de corda (un prúsik) feta, i que fins i tot el podem realitzar amb l'extrem curt que deixem del la gassa que usem per encordar-nos, si no estem usant una corda amb l'ull fet. El blake és un nus unidireccional, és a dir sols ens funcionarà correctament en la direcció ascendent.

El primer que farem és subjectar la corda per on s'ha de desplaçar el blake amb una ma juntament amb la corda amb la que realitzarem el nus de fricció.

Després farem dues voltes amb la corda del nus blake al nostre dit polze i la corda de grimpa alhora.

un cop fet això, i sense deixar anar el procés abans realitzat, farem dues voltes més únicament a la corda de grimpa.

Ara és el moment de treure el dit polze de les dues bagues i de passar l'extrem cur que ens ha quedat abans pel forat deixat pel dit.

Un cop això sols queda pentinar el nus (veure que les voltes no es munten i que el nus és ferm i correcte) i fer un nus de topall a l'extrem curt.

El blake ja està fet.

Experimenteu amb el nombre de voltes a realitzar, depenent del vostre pes, del material usat, de la diferència de diàmetre de les cordes, etc.

Alternatives: Machard, prúsik, bachman, camel, distel, ...

As de guia doble per sinus

As de guia doble per sinus (mètode Guillem): Aquest nus l'he usat moltes vegades per lligar la corda a l'arnés. Aquesta manera de fer-lo és invenció meva i penso que és la manera més senzilla de realitzar-lo. És un nus molt segur.

Fem un plec a l'extrem de la corda amb un tros generós d'extrem curt

Fem amb la corda plegada una gassa simple (un mig nus amb la corda doblada)

Agafem la baga resultant i desplacem el nus per l'interior d'aquesta ...

Cerquem al nus les dues bagues que depenen d'aquesta que hem desplaçat i tirem d'elles ...

I voilà, ja tenim el as de guia doble per sinus fet!!!

Com podeu veure tenim un as de guia o l'extrem curt no es pot desplaçar de cap manera (hi podem fer un mig nus de topall també) i del que surten dues bagues on enganxar el mosquetó. És un nus molt més segur que l'as de guia normal, fins i tot més que la gassa de vuit, i té la avantatja que no s'estreny massa en rebre càrregues, per això que el podrem desanusar després d'haver-nos penjat.


Alternatives: Gassa de vuit, as de guia amb assegurança, as de guia de doble volta.