Tríptic "Per què contractar un arboricultor?"

Tríptic "Una bona gestió de les palmeres"

Tríptic "Manteniment d'arbres adults"

Triptic "Els beneficis dels arbres"

Del morrut a la Paysandisia

Per on començar? El tema del Morrut esta donant molt que parlar. Per aquí, a Tarragona estem veritablement preocupats, per això i després de un parell de cartes dirigides als responsables de Sanitat Vegetal posant en dubte la seva gestió de la plaga, ens varem reunir amb ells i varem organitzar una reunió informativa per tots els professionals del sector interessats amb el tema.

Personalment vaig sortir motivat de la reunió, els responsables -que sembla que no ho són tant- ens van explicar tot el que havien fet, i la seva estratègia actual: Controlar els focus per que no s’estenguin i controlar els vivers i els moviments de palmeres. Ens van passar la pilota de la lluita contra la plaga, van dir que no hi ha diners per continuar amb la tala de palmeres (que no ha servit de res) i que si vosaltres esteu interessats en la supervivència de les palmeres és la vostra feina lluitar contra les plagues.

Vaig sortir motivat. Hem de fer alguna cosa per continuant gaudint de les palmeres, ells han fet el que han pogut o almenys això ens han dit -jo no m’ho crec, sobretot quan la tala de palmeres esdevé un negoci-.

Diuen que estant controlant els vivers, no només de morrut sinó d’altres plagues, i diuen que trauran les parts afectades de les palmeres als límits dels focus. Llavors com s’entén que centenars de palmeres al voltant de Tarragona estiguin morint-se i milers de morruts estiguin sortint volant a la conquesta de nous territoris? Què podem fer nosaltres, si els veritables responsables no fan el que diuen que fan?

A la reunió, els responsables, que no ho son tant, ens van repetir mil cops que no ens havíem de preocupar tant, que hi ha altres plagues, que ells controlaven els vivers, que creien que era allò més important, llavors com s’entén que margallons infectats de Paysandisia archon, provinents d’un viver infectat de Girona arribin a un viver de Tarragona a mitjans de juny? Com s’entén això, si tenen tots els vivers controlats?

En principi ens van dir que en vivers afectats per Morrut, Paysandisia i altres plagues, la venda i moviment de palmeres estava restringida. Com s’entén que aquest viver afectat a Girona vengui palmeres a un viver de Tarragona?

Els responsables de Sanitat Vegetal ens van dir que els controls a vivers es feien metòdicament cada dos mesos. Aleshores com s’entén que fins l’octubre no s’hagi detectat?

Avui sorprès per la noticia hem anat a visitar el viver i ens ha al·lucinat el que hem vist. Sanitat vegetal no ha tancat el viver, i no ha retirat les palmeres afectades, simplement a tallat els braços afectats de margallons i Trachycarpus i els han trinxat amb un tractor agrícola, amb molt poc èxit.

Si això es tot el que pot fer Sanitat Vegetal, ja ens podem preparar per que el Morrut i la Paysandisia volin com vulguin per el nostre territori, mentre, els responsables s’aferren a la possibilitat de que aquest bonics animalets no s’adaptin al nostre clima.

A la reunió ens van dir que el Morrut que s’havia establert a Catalunya atacava només a les palmeres canàries, que no ens havíem de preocupar per les datileres, avui hem anat a veure una Phoenix dactylifera afectada a la base per Morrut.

Quina confiança podem tenir en aquest senyors, experts en fer-nos creure que ho tenen tot controlat.

Tarragona esta ple de bonics Margallons, avui desprès de fer una volta per el viver hem anat a veure un d’afectat per Paysandisia, segurament el primer de molts, i els responsables de tot això continuen asseguts a les seves boniques cadires, intentant fent tot el que poden, o almenys això ens volen fer creure.

Àlex Cuadrado.

Fotos: 3 primeres Mikel Oraien

2 darreres Guillem Nicolàs i Larruy

Jornades al Parc Samà

Esdevenen al Parc Samà unes jornades tècniques i també el campionat d'homes de terra (els ajudants dels grimpadors d'arbres).

Us faig saber el programa i us convido a assistir-hi.


JORNADES ARBORICULTURALS PARC SAMÀ 09.
Dijous 19 de Novembre:

9-9.15: Presentació de les jornades.

9.15-14: Teoria d’ancoratges (Sustentació artificial).
Professor: Harry Trikner, arboricultor.

14-15: Pausa dinar.

15-20: Pràctic d’ancoratges en arbres del parc.
Divendres 20 de Novembre:

8.30-10.30:Taller obert “El morrut de les palmeres”.

10.30-11: Presentació Tree Technician.(EAC)

11-14: Xerrada “Els fongs de la fusta”.

Professora: Anna López, Universitat de València.

14-15: Pausa per dinar.

15-20: Xerrada “El paisatge amagat de les arrels”.

Professor: Gerard Passola, Biòleg.

Dissabte 21 de Nov:

8-15: Campionat d’ajudant de terra.

15: Barbacoa arboricultural.

Preu congrés soci: 100 € (en el cas de només assistir un dia. 50 €)
Preu congrés no soci: 140 € (en el cas de només assistir un dia. 70 €)
*Esmorzar, dinar i apunts inclosos.
Les activitats d’aula i menjar es faran al Camping Vinyols Camp.
Per dormir en el Camping, bungalows (4-5 pers) 22 €/ nit (la roba de llit no està inclosa)
També es possible dormir, tendes, furgonetes etc. Per consultar preus: www.vinyolscamp.com o al tlf: 977850409

Preus Campionat (màxim 18 participants): 30 €
*Inclou samarreta i esmorzar.
Preu Barbacoa Arboricultural (Camping Vinyols Camp): 10 €.
Preu nens: 4 €

Per apuntar-se al congrés i al campionat heu de fer l’ingrés al número de compte de GRIMPACAT: 2013 0311490200589085 i avisar via telèfon o e_mail a l’Àlex Cuadrado (616521998, alextartaruga@hotmail.com)

Per apuntar-se a la barbacoa, també podeu posar-vos en contacte amb l’Àlex.
Fora convenient fer totes les reserves abans del dia 16 de novembre per poder preparar-ho tot bé.

Desitgem que les jornades siguin profitoses i tots podem gaudir d’uns dies arboriculturals.

Parc Sama.
Ctra. T- 314 Vinyols i els Arcs s/n
Telefono: 977-826-514

Mètode Guillem contra el Morrut i Paysandisia. Revisió 2009

Degut a la quantitat elevada de consultes degudes al problema amb el morrut he decidit tornar a publicar el “Mètode Guillem contra el Morrut (i Paysandisia)”.

La batalla contra aquesta plaga no està perduda. Tots sabem que l'Administració no ha sabut lluitar contra aquest insecte i que malauradament pel camí s'han perdut molts exemplars, alguns insignes, d'alt valor social, històric i emocional. I que a més, tota aquesta operació ha costat una milionada que si s'hagués gastat en d'altres mesures de neteja i prevenció contra la plaga enlloc de la tala d'exemplars de manera poc ordenada, altament costosa, ineficient i ineficaç, tindríem a hores d'ara molts exemplars que configuraven el paisatge costaner i ara resten a la pila de compostatge.

A qui pugui li recomano que llegeixi la revista de l'AEA de juliol de 2009 “Saneamiento mecanico de palmeras”, doncs aquest és un dels principis del meu mètode contra el morrut i aquí està molt ben explicat. De fet jo en l'article original “El Mètode Guillem ...” de l'abril de 2008 ja parlo de sanejar la palmera de manera mecànica i li atorgo a aquest fet una gran part de l'èxit contra la plaga.

El primer pas contra el morrut és la prevenció. Si estem en una zona on el morrut s'ha instal·lat en la rodalia, doncs si no fem cap tractament preventiu, tard o d'hora la nostra palmera serà colonitzada. Més tard ja us explicaré com fer tasques de prevenció.

El segon és el reconeixement ràpid de la infecció. Les palmeres afectades pel morrut ens mostren una sèrie de símptomes. Quanta més afectació, més evidents són aquests, però la gràcia està en veure els petits indicis quan la plaga encara no ha fet estralls. Un dels símptomes més evidents és veure fulles rossegades, o amb una sèrie de forats en línia. Un altre és veure que l'ull de la palmera es torça. Observar l'activitat d'altra fauna a la palmera, ocells, vespes, formigues, etc que van a menjar morruts, larves i d'altres subproductes que aquests generen. Auscultar la palmera, el morrut en rossegar-la fa soroll, jo uso un estetoscopi, però molts cops es pot escoltar l'activitat sense cap instrument. Observar si ha capolls de morrut, serradures, etc. També de vegades l'olfacte ajuda, el morrut, la fermentació que provoca té una olor agre característica. També la descoloració de les fulles, sovint les palmeres infectades tenen un color verd menys intens que les sanes.

El tercer pas, un cop hem confirmat la presència de morrut, és la neteja de la infestació. Per això jo el que procuro és obrir-me un pas mínim per poder accedir a l'ull, que sovint és la part afectada, procurant deixar el màxim nombre de fulles verdes possible. Massa vegades he observat que les palmeres afectades les han desproveït totalment de fulles i penso que això és un error, doncs les fulles verdes són les que proporcionen energia a la planta i si les hi traiem la planta haurà de generar una nova capçada proveint-se de les reserves que pugui tenir; per altra banda, les fulles verdes que deixem ens serveixen per a dues coses més, són un indicador constant de si el morrut persisteix, i també és per on la palmera captarà les aportacions de fitosanitaris sistèmics que afegim, cosa que no podria fer si les hi traiem. Un cop hem pogut accedir a la part afectada (procureu encordar-vos en lloc segur, les palmes parasitades són molt fràgils i no són segures ni agafades en grup) el que hem de fer és traure tota la infestació, a ma o ajudat amb el corbellot, i enretirar tota la part vegetal més afectada. Els capolls i larves les tiro a terra, on se n'encarrega l'home de terra, els adults els decapito allà mateix per que no surtin volant. Cal anar amb la ma el més fons que es pugui, us adverteixo que la fermentació té una olor molt desagradable.

El quart pas, una vegada tinguem la palmera el màxim de sanejada que sigui possible, és fer un tractament fitosanitari a base d'un insecticida sistèmic (Imidalcoprid al 0,02%, és a dir 2cm³/L ) i una piretrina al 0,01-0,02% i mullant al 0,01%. Amb aquest caldo omplirem el forat ocasionat per l'activitat del morrut i la posterior neteja, sovint és un bon esvoranc, i també ruixarem les fulles verdes (sort que les hi havíem deixat).

Un cop això, us puc garantir que l'eliminació del morrut serà efectiva. Altra cosa és que la palmera pugui generar una bona capçada, ja que per això s'ha de tenir en compte factors com l'estat de la palmera quan vàrem intervenir, l'aparició de malalties fúngiques o bacterianes, etc.

Amb el caldo abans descrit és amb el que farem tractaments preventius cada 6-8 setmanes, potser podrem espaiar a 10 setmanes a l'hivern si no observem activitat de morrut a la rodalia, però en cas de dubte, millor és ruixar que haver de netejar una infestació. També he observat que aquest caldo ha sigut efectiu contra infestació de Paysandisia archon en Washintonia i Trachicarpus, on no hi vist directament la plaga però sí els símptomes del seu pas.

En les quatre primeres fotos podem veure palmeres que havien estat fortament atacades, i que en dos anys han generat una capçada nova i de bastant bona qualitat. Les altres sé que han patit intents de colonització, un mínim de tres vegades, però que no ha prosperat. En la darrera foto podem veure una fulla que ens mostra que hi va tenir morrut en algun moment, però la cosa no va passar d'aquí.

Espero que en traieu profit i no dubteu en consultar-me. També fora bo que llegíssiu l'escrit original que hi ha al bloc Amics-arbres. Observareu que en l'anterior escrit parlava d'usar Diazinon, però aquest insecticida altament efectiu però també altament tòxic va ser prohibit des del 31 de desembre de 2008, a raó d'això vaig haver d'usar una piretrina i també vaig doblar la qauntitat de Imidalcoprid (Confidor, Courage, etc)

Guillem Nicolàs i Larruy

Arboricultor, jardiner

Tècnic Superior en Hortofructicultura i Jardineria