CURS DE JARDINERIA ECO-SOSTENIBLE PER A PROFESSIONALS

De la fundació vida sana em passen aquest curs per a qui li pugui interessar.

Un conte de pescadors per a grimpadors d'arbres

Una vegada en un port de pescadors el capità d'un llaüt va fer una juguesca a un capità company. Haurien de remar fins la desembocadura del port i tornar, per veure qui tenia la tripulació més ràpida. L'esdeveniment va ser un èxit entre tots els pescadors i marineria del port, tant va ser així que a partir de llavors cada any es celebraria una cursa.

En els anys posteriors cada vegada hi participava més gent i en diferents ports. Passats els anys, en afany de ser cada vegada més ràpids els llaüts van ser substituïts per barques més estilitzades, els remers s'entrenaven a remar de manera específica, cada cop els vaixells i tripulacions trigaven menys en anar a la desembocadura i tornar.

El problema rau en que aquells vaixells que tant corrien ja no podien pescar, que aquells remers que tan ràpid palejaven ja no sabien enfilar un ham, que de cop s'havia passat de tenir un ofici a tenir-ne dos, el pescador, que treballava al mar, i l'esportista, que ja no volia ni menjar peix.

Bé, aquest petit conte pot exemplaritzar el que les competicions de grimpa poden fer en la nostra feina, és a dir, el crear dos coŀlectius professionals, els grimpadors podadors i els grimpadors esportistes o grimpadors d'exhibició. La cosa no és dolenta, si com per el cas de la F1, les millores tècniques i mecàniques acaben aportant quelcom a l'automobilisme general. Però pot ser per altra banda que s'acabin fent unes competicions i unes valoracions en proves molt allunyades de la vida diària i real d'un grimpador/podador, o que l'ús de material de 'competició' acabi prostituint la feina diària de qui s'enfila als arbres per treballar, ningú no li exigeix al taxista que canviï el cotxe tan sovint com els equips de F1. Per l'altre coŀlectiu, el dels grimpadors esportistes, caldrà veure si al final s'allunyen tant de l'arbre que ja no els hi caldrà tenir-ne un i acaben fent proves 'indoor' a l'igual que ho han acabat fent els motoristes de trial i que està portant a aquests a tenir especialistes de d'interior i d'exterior. 

Són aquestes reflexions que els arboricultors  un dia o altre haurem de fer.

Arbolado urbano

Platanus orientalis caído, en la Avd. Blasco Ibañez de Valencia, después de unos días de viento...




Este es un ejemplo más de los accidentes, que a menudo suelen ocurrir en las ciudades. Sinceramente ¿creeis que este árbol tenía las condiciones favorables para su desarrollo? Observar simplemente el alcorque, deprimente, verdad? ¿Cómo van a absorber los árboles la materia orgánica y los nutrientes necesarios con tanto cemento en el suelo?

Los árboles son unos expertos en cuanto a adaptación se refiere, por eso sobreviven en entornos sorprendentes como la ciudad de Valencia, donde la tierra parece ser inexistente.

Se pueden apreciar en el árbol las raíces superficiales, signo de falta de oxígeno en el subsuelo, terreno compactado, y riego superficial, por lo que las raíces no profundizan y el árbol no tiene estabilidad suficiente, lo que se denomina una estructura radicular débil.

Sería interesante poder contar con una gestión de áreas verdes más acordes con los espacios arquitectónicos actuales, y/o replantearse la arquitectura para tener áreas verdes más acordes con la naturaleza.

Los árboles merecen un respeto...

Taïs Andaní Borja

Arborista y técnico en Jardinería

Poda en Altura

La poda de árboles en altura es un oficio casi desconocido en España, sólo 20 años de recorrido profesional en este país, hacen casi imposible el reconocimiento de la importancia que tiene, además de ser una profesión no reconocida en este País. En este campo no sólo se han de tener conocimientos sobre biología y morfología arbórea, sino también tipos de poda y de crecimientos, así como reconocimiento de especies y valoración de riesgos, tanto del árbol como de seguridad del trepador/a, rescate aéreo, primeros auxilios y programas de evacuación de emergencia.

Pero... ¿qué es la Arboricultura? Según el diccionario de la Real Academia Española, significa Cultivo de los árboles 2. Disciplina que trata sobre este cultivo. A la cual me atrevo a añadir, Cultura del árbol y Filosofía de vida.

La conexión hombre-árbol o hombre-naturaleza han sido en todos los tiempos el sentido de la vida, la germinación de la semilla, el primer brote, la madurez y la monumentalidad de árboles milenarios. Por no hablar de la parte espiritual. A mi parecer la Arboricultura es más que simplemente un cultivo.

Y...¿un/a Arborista? (esta no está en el diccionario RAE) Yo la definiría como, Aquella persona que con sus conocimientos científicos gestiona las actuaciones en el árbol, ya sea poda, tala, fitopatología, gestión de protección legal para el árbol. Encontré arboricultor/ra en la RAE, Persona que se dedica a la arboricultura. Bien, lo damos por válido, aunque un poco escueto.

¿Y Trepador/ra?

1. adj. Que trepa.

5. m. Sitio o lugar por donde se trepa o se puede trepar.

En mi mundo, el de la arboricultura, y corríjanme si me equivoco, el trepador/ra es la persona que trepa árboles y que necesita precisar de una serie de conocimientos como, una buena aptitud física, el dominio de la técnica de trepar y desplazarse por la corona de los árboles, conocimientos sobre biología, fisiología y patología de los árboles, cortes, material y seguridad.

¿Y Podador/ra?

RAE: adj. Que poda. U. t. c. s.

Aclarando definiciones…

Arboricultura: Cultivo de los árboles 2. Disciplina que trata sobre este cultivo. Cultura del árbol y Filosofía de vida.

Arborista: Aquella persona que con sus conocimientos científicos gestiona las actuaciones en el árbol, ya sea poda, tala, fitopatología, gestión de protección legal para el árbol.

Arboricultor/ra: Persona que se dedica a la arboricultura

Trepador/ra: Persona que trepa árboles y palmeras y que necesita precisar de una serie de conocimientos como, una buena aptitud física, el dominio de la técnica de trepar y desplazarse por la corona de los árboles, conocimientos recientes sobre biología, fisiología y patología de los árboles, material y seguridad.

Podador/ra: Persona que poda árboles, arbustos y/o palmeras, con los conocimientos de corte, material, seguridad, tipos de crecimiento, fitopatología,...

He pensado que era bueno empezar por el principio…Definámonos…

Espero que el lector, ya sea un profesional de trepa, aficionado o cliente, se dé cuenta de en el punto en que nos encontramos en cuanto a esta profesión se refiere, la desinformación hace que muchos trepadores tengan que recurrir a sus ingenios, la improvisación, la destreza y el sentido común, para llevar a cabo su trabajo en el árbol.

Grandes esfuerzos se están llevando a cabo, por parte de Asociaciones e individuos, para que los profesionales de trepa tengamos una formación como se merece.

Por ello agradezco a la Asociación Grimpacat por el flujo e intercambio de información que nos ofrece en su Blog. http://grimpacat.blogspot.com/ Y a la AEA (Asociación Española de Arboricultura) http://www.aearboricultura.org/noticias.php Y a todos aquellos seres que me han apoyado… vosotr@s ya sabéis quien sois…

Gracias

Taïs Andaní Borja

Arborista y Técnico en Jardinería

http://podadoresenaccion.blogspot/

tais.ginkgo@gmail.com

GRIMPACAT CERTIFICACIÓ

ORGANITZACIÓ: Manel Espada i Eric Buchli

DATA: 27 DE FEBRER DEL 2010

LLOC: PARC SAMÀ (CAMBRILS) TARRAGONA

PLACES : 12 PERSONES

MODALITATS: CISTELLA I GRIMPADA

INSCRIPCIÓ: TRUCANT AL 666006604 (dies laborables entre 13-14h o 18-20:30h), Fax. 93.844.4116 O ENVIANT UN CORREU A : certificacioetwgrimpacat@gmail.com

NOVETAT: EN LA PROVA PRÀCTICA DE CISTELLA I GRIMPADA S’USARÀ MOTO-SERRA I XERRAC.

INFORMACIÓ ADICIONAL A : www.grimpacat.org - www.aearboricultura.com

DATA LÍMIT D'INSCRIPCIÓ: 10 DE FEBRER DEL 2010

REQUISITS D’ACCÉS DEMOSTRABLE:

- 1 ANY D’EXPERIÈNCIA EN EL SECTOR

- CURS DE PRIMERS AUXILIS ACTUALITZAT (NO MÉS DE TRES ANYS D’ANTIGUITAT)

- CURS D’ÚS DE MOTO-SERRA

- CURS DE RESCAT EN GRIMPADA (Modalitat grimpada)

- CERTIFICAT MÈDIC D’APTITUD.

Enviar els justificants dels cursos al número de Fax 93.844.4116 o bé a través de certificacioetwgrimpacat@gmail.com. Els cursos han de complir amb els continguts i requisits mínims establerts pel comitè per la certificació.

EQUIP D’EXAMEN: Bolígraf (per prova escrita)

Equip de treball personal per a la prova pràctica. Equip de seguretat: Arnés, cordes, eslinga anti-tall, guants, casc, botes i pantalons anti-tall, farmaciola, etc, segons modalitat de grimpada o cistella. Si l’equip de seguretat no supera el control de conformitat, no es podrà realitzar la prova pràctica.

Equip de treball: xerrac i moto-serra de poda. Per la prova pràctica serà necessari que disposeu d'una moto-serra en correcte estat de funcionament: Encesa, esmolat i amb especial atenció als mecanismes de seguretat. La organització no posarà cap moto-serra a disposició dels candidats.

TAXES D’INSCRIPCIÓ:

CERTIFICACIÓ CISTELLA: 340€ socis i 360 € no socis

CERTIFICACIÓ GRIMPADA: 300 € socis i 320 € no socis

Els candidats que vulguin les dues modalitats hauran d’abonar un suplement de:

Suplement cistella: 100€

Suplement grimpada : 60 €

Pels candidats que tinguin pendent recuperar alguna part suspesa hauran d’abonar:

65€ per part suspesa + 51,25 € de taxes de l'EAC per tramitar el diploma.

En cas de recuperar la pràctica de cistella les taxes seran de 100€ + 51,25 € de l'EAC.

LA INSCRIPCIÓ QUEDARÀ FORMALITZADA UN COP REALITZAT L’INGRÉS AL COMPTE DE GRIMPACAT: 2013 0311 49 0200589085. Data límit d’inscripció 10 de febrer del 2010.

Sensacions sobre les jornades

Enhorabona apreciats consocis.

Escric aquestes paraules des de l’ alegria de viure aquests dies de les jornades de Vinyols de Camp.

Com una gran fructificació, és a dir que he sentit com si el nostre arbre “GRIMPACAT”ja hagi assolit la maduresa que els fruiters necessiten per fer la primera flor i el primer fruit, doncs això és el que vull expressar.

Està clar que ja fa anys que anem fent coses i les hem fet el millor que hem pogut.

No sé, suposo que és una barreja de satisfacció per lo ben muntades que han estat aquestes jornades i l’alegria d’haver estat compartint aquests dies amb tota la gran família “arborícola”, que cada cop està més consolidada i amb més força per assolir nous reptes i objectius.

Vull agrair especialment a la junta directiva i a tota la organització de les jornades i el campionat.

Ah! I com no a la gent del càmping per la seva amabilitat i el bon tracte que ens han donat.

Fins aviat.

Josep Sibilla

Curs sobre la Norma de Granada

En Àlex March en envia aquest cartell sobre el curs que imparteix en una aula virtual.