Criteris d'esporga

La nostra és una associació de grimpadors d'arbres, però això no ens ha de fer perdre de vista que el grimpar a l'arbre és un instrument i no una finalitat, si fos d'altra manera ens haguéssim associat a una entitat d'esports de risc, d'escalada o similar.

Sovint quan grimpem als arbres és per a desenvolupar tasques de manteniment, i d'aquestes la major part és eliminació de brancat, és a dir, esporga. I en arribar la tardor aquestes tasques s'intensifiquen.
Molts cops hem sentit frases com “aquesta esporga esta ben o mal feta”, “jo no l'hagués esporgat així”, “vaja animalada que han fet, per que el tall no és ...”, etc. Jo mateix m'he erigit en “jutge” d'esporgues alienes sense que ningú m'hagi pas contractat i he expressat el meu parer de “professional” sense que el meu interlocutor me l'hagi demanat en cap moment. Per això, el criteri de que és una esporga ben o mal feta és un terreny pantanós. Des de la nostra òptica una esporga que no respongui a certs criteris ja és de per sí una mala esporga. “No s'ha fet el tall correcte”, “se l'ha terciat sense que calgués”, “se l'ha tallat en brocada quan per aquesta espècie ...” i molts exemples més que tots coneixem. Però això no són sinònims de mala esporga si no de mala praxis. En realitat la mala esporga es defineix per sí sola: quan l'arbre aconseguit no correspon l'arbre buscat. Tots sabem que quan nosaltres intervenim en un arbre l'arbre genera una resposta. Doncs en quan aquesta resposta està més a la vora dels nostres objectius més ben feta és l'esporga i en quan menys, doncs pitjor feta està. Independentment del que jo hagi fet en l'arbre a ulls dels altres. Per què si el que jo busco són rebrots alts i vigorosos, pel motiu que sigui, doncs ja està bé fer un terciat o fins i tot coronar l'arbre. El que passa, que sovint les esporgues estan mal fetes perquè precisament aconsegueixen allò contrari al que volen arribar. Moltes vegades es rebaixen arbres desmesuradament per intentar enpetitir-los i el que s'aconsegueix és que l'arbre respongui fent-se més gran, o obligant-nos a fer tasques periòdiques de reducció. O d'altres se'ns demana buidar l'arbre per que tingui menys resistència al vent i el que s'aconsegueix és debilitar la capçada i fer-la més vulnerable.
Altres cops, no obstant, és el propietari de l'arbre el que ens demana fer certes actuacions, que potser nosaltres pensem que no són prou correctes, i és aquí quan es demostra la nostra capacitat d'explicar què és una arbre i els nostres coneixements en l'arboricultura, expressant totes les possibilitats i tot el ventall de conseqüències generades, de manera que el client pugui triar, però triar amb coneixement de causa, i si després d'haver informat al client, aquest tria una opció i nosaltres esporguem de manera que fem que l'arbre respongui en factor a l'opció triada, sigui la que sigui, aleshores haurem esporgat bé, independentment de si hem terciat, hem usat xerrac o motoserra, hem fet el tall correcte o hem ballat la dansa del ventre sota la seva capçada.