Un altre any, els arbres del nord com a testimonis d’un important esdeveniment al món de l’arboricultura, el campionat de trepa d’arbres, a més d’una competició, és una troballa entre professionals de l’arboricultura, on sempre s’aprèn, es comparteixen experiències, i es fan un munt d’amics. També pels qui ens agradar grimpar arbres d’una manera lúdica, és una oportunitat per moure's entre les branques d’arbres cada cop més difícils de trobar, i si aquests es troben en un entorn màgic, com va ser el cas d’aquest any l’experiència és d'allò més enriquidora.
El Jardí Botànic de Gijón, gaudeix de bona salud i hi han exemplars d’arbres impressionats, a més en quantitat, amb un estil de formes naturals, es passa d’un jardí de casa senyorial molt ben cuidat a una roureda majestuosa, amb molt bons exemplars.
El campionat prometia, i no va decebre, el nivell dels participants cada any és millor, i l’organització s’ho va treballar de valent amb proves dinàmiques i “disfrutones”.
La moguda va començar divendres, amb el control de material dels participants, aquest cop 25, superant amb diferencia els anys anteriors, a més dels habituals es van presentar joves promeses de la secció madrilenya, gent de Mallorca, València, i 2 anglesos, 2 francesos i un alemany, cosa interessant per donar-li un caire internacional l'assumpte.
Després de la revisió de material es van explicar totes les proves, a sopar i a dormir.
El Dissabte dia 4 a primera hora del matí va començar l’espectacle, la boira matinal que li donava un rollo especial als Plàtans on es feien les proves de desplaçament i rescat, la prova de llançament de fona, era en un xiprer maquíssim amb unes dianes “goloses”.
Després d’un escalfament promogut per la ja mítica Rosa, la flor de chamberí, les proves van començar.
Com sempre el bon rotllo entre els participants va ser la nota dominant, i és evident que això fa que la jornades siguin un èxit. Tots els participants van gaudir dels arbres desplaçaments i llançaments de fona, i només destacar la prova de rescat que va fer en Ruben que va ser de pel·lícula, i la prova de desplaçament de l’Eric, casi arribant a la màxima puntuació.La prova de fona va ser molt competida.
El dia va ser d'allò més agradable amb un sol que va fer escampar la boira ràpid i va lluir fins la nit.
A l’endemà es va reempendre la competició amb les proves de pressa de peu, on cada any es van fent millors marques, encara que no estem al nivell dels alemanys, El Thomas Wolffrom es va endur la prova amb un temps rapidísim (16,48 seg) i sense entrenar, a trepa lliure les velocitats també van ser importants.
Després de conèixer els noms dels 4 primers classificats, més el millor guiri que faria la demostració, va començar la Prova Master, aquest any l’arbre escollit va ser un Cedre de mides considerables que es trobava a la pradera central del parc, i l’espectacle va començar de debò, Després de la demostració a Carrec del francès Rat Stephane.
Va arribar l’Eric, que va fer un prova casi perfecta, amb molta tranquil·litat i tècnica, i encertant la fona al segon intent, va continuar realitzant tots el desplaçaments, amb l’elegància suïssa que el caracteritza.
Llavors sí que va començar l’espectacle, la prova que va fer el Ruben, va ser d'allò més dramàtica, però després de totes les mogudes va pujar a l’arbre, i la va acabar molt dignament, i amb els aplaudiments de tota la gentada que havia fet vibrar d’emoció.
El següent va ser el Franqui, el més constant de tots els finalistes, no va començar massa fi, però va ser capaç de controlar la situació i va finalitzar la prova havent fet tot el recorregut i recollit el sistema d’una manera molt segura.
Finalment va arribar l’hora del Juan (eres el numero One), on la prova va agafar un caire d’epopeia, després de colar una fona espectacular, animat per la penya, va pujar a l’arbre i tocar una campana, el final va ser de colebrot i a més d’un, ens van saltar les llàgrimes ( los arboristas también lloran).
Després de gaudir d’una prova màster amb un seguit de sensacions, es va fer l’entrega de premis als primers classificats de cada prova i al guanyador, per segon any consecutiu l’Eric Buchli, també a tots els finalistes.
La festa va acabar com amb una “mantejada” popular al Cesc, que un any més a fet un campionat brutal, i es mereix tots els reconeixements.
Un cop més el campionat a estat enriquidor i el nivell va pujant, això te a veure amb el nostre ofici, i l’enriqueix, obrint possibilitats de tècniques diferents i augmentant els coneixements amb mesures de seguretat, tant per els participants, jutges i espectadors, crec que es un bon mètode per donar a conèixer el nostre ofici, i d’aquesta manera fer entendre a la gent que una gestió del arbre amb fonaments es possible.
Felicitar, a tots el membres de la organització, als jutges, al coordinador de dades, al speaker, als patrocinadors, al Jardí botànic, als arbres als troncs, a les fulles etc.
Donar a les gràcies al restaurant del Càmping Deva, que s’ho van currar molt amb nosaltres.
També crec que s’ha de destacar a tots els participants, l’afició i totes les vibracions sanes que provoquen i a tothom que anima les jornades amb. la seva presència.
Salut.
Alex Cuadrado (15/10/08)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada