Malgrat actualment es podria dir que podem prescindir dels nusos en la nostra feina, l'aparició de mecanismes com el lockjack, les cordes amb l'ull fet, dissipadors d'energia, etc, la veritat és que aquests ens segueixen sent molt útils i gairebé imprescindibles. No obstant, una mala realització d'aquest pot tenir conseqüències desastroses. El fet d'haver triat mal el nus a emprar, o de no ser prou polit en la seva realització, de confondre algun dels passos a realitzar, pot crear per si mateix un factor de perill i més d'un ensurt a la persona que l'ha realitzat.
Un fet és clar, més val no saber masses nusos diferents però els pocs que sabem els hem de saber fer bé. Una correcta realització del nus, el coneixement de les seves característiques i per tant el saber si el nus destinat a la funció és el més adequat dels que coneixem ens evitarà disgustos posteriors.
De nusos hi ha molts llibres escrits, i veurem que un mateix nus pot rebre noms diferents, i de vegades reben noms encreuats, és a dir un mateix nom pot referir-se a dos nusos diferents. També veurem que un mateix nus pot rebre noms diferents si la manera de construir-lo es diferent.
Segons la seva utilitat els nusos es poden catalogar:
Nusos de gassa: aquells nusos que acaben en una baga fixa, com per exemple l'as de guia.
Nusos escorreders: són els nusos que acaben en una gassa que pot canviar la grandària, com per exemple el nus del penjat.
Nusos d'escurçament: són aquells nusos que serveixen per escurçar una corda, com per exemple el nus de margarida.
Nusos de topall: són els nusos que es fan en una part de la corda per evitar que passin per un forat més petit que el seu diàmetre, com per exemple el mig nus.
Nusos d'amarrar o voltes: són aquell nusos que ens serveixen per lligar una càrrega a la corda o lligar la corda a una estaca, com per exemple la ballestrinca.
Nusos de fricció: son els nusos que poden lliscar per una corda sempre que no s'hi apliqui una força lateral, com per exemple el prusik.
Nusos d'ajustament: són aquells nusos que serveixen per unir dues cordes o dos extrems de la mateixa corda, com per exemple el nus doble pescador.
Nusos de cinta: son els nusos que es fan amb les cintes d'escalar, ja que les cintes molts cops no suporten els nusos que es realitzen a les cordes, com per exemple el nus simple de cinta.
Segons la seva realització es poden catalogar:
Nusos fets per l'extrem: són els nusos que tot el procés es realitza mitjançant la conducció d'un dels extrems de la corda.
Nusos fets per sinus: són els nusos que per la seva realització no intervenen els extrems de la corda, com per exemple en el nus de papallona.
Cal dir que tot nus fet per sinus pot ser realitzat per extrem però no la la inversa. Per exemple, la gassa de vuit doble la podem fer per sinus o per extrem, però en mig nus sols pot ser realitzat per extrem.
Nusos de maniobra: son aquells nusos on al final un dels extrems es substituït per una baga que ens permet un fàcil deslligat del mateix, com per exemple el marlin-spike.
En següents articles us mostraré quins nusos estic usant i com fer-los.
Un fet és clar, més val no saber masses nusos diferents però els pocs que sabem els hem de saber fer bé. Una correcta realització del nus, el coneixement de les seves característiques i per tant el saber si el nus destinat a la funció és el més adequat dels que coneixem ens evitarà disgustos posteriors.
De nusos hi ha molts llibres escrits, i veurem que un mateix nus pot rebre noms diferents, i de vegades reben noms encreuats, és a dir un mateix nom pot referir-se a dos nusos diferents. També veurem que un mateix nus pot rebre noms diferents si la manera de construir-lo es diferent.
Segons la seva utilitat els nusos es poden catalogar:
Nusos de gassa: aquells nusos que acaben en una baga fixa, com per exemple l'as de guia.
Nusos escorreders: són els nusos que acaben en una gassa que pot canviar la grandària, com per exemple el nus del penjat.
Nusos d'escurçament: són aquells nusos que serveixen per escurçar una corda, com per exemple el nus de margarida.
Nusos de topall: són els nusos que es fan en una part de la corda per evitar que passin per un forat més petit que el seu diàmetre, com per exemple el mig nus.
Nusos d'amarrar o voltes: són aquell nusos que ens serveixen per lligar una càrrega a la corda o lligar la corda a una estaca, com per exemple la ballestrinca.
Nusos de fricció: son els nusos que poden lliscar per una corda sempre que no s'hi apliqui una força lateral, com per exemple el prusik.
Nusos d'ajustament: són aquells nusos que serveixen per unir dues cordes o dos extrems de la mateixa corda, com per exemple el nus doble pescador.
Nusos de cinta: son els nusos que es fan amb les cintes d'escalar, ja que les cintes molts cops no suporten els nusos que es realitzen a les cordes, com per exemple el nus simple de cinta.
Segons la seva realització es poden catalogar:
Nusos fets per l'extrem: són els nusos que tot el procés es realitza mitjançant la conducció d'un dels extrems de la corda.
Nusos fets per sinus: són els nusos que per la seva realització no intervenen els extrems de la corda, com per exemple en el nus de papallona.
Cal dir que tot nus fet per sinus pot ser realitzat per extrem però no la la inversa. Per exemple, la gassa de vuit doble la podem fer per sinus o per extrem, però en mig nus sols pot ser realitzat per extrem.
Nusos de maniobra: son aquells nusos on al final un dels extrems es substituït per una baga que ens permet un fàcil deslligat del mateix, com per exemple el marlin-spike.
En següents articles us mostraré quins nusos estic usant i com fer-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada