El nus caputxí i el doble pescador

El nus de caputxí és molt recomanable com a nus de topall, jo l'uso per aquest fi al final de les eslingues. En quantes més voltes dugui més seguretat de que no es desfarà ens oferirà, però habitualment se'n fan dues o tres.

Si aquest nus l'usem per unir dues cordes, aleshores tenim l'anomenat doble pescador, un nus molt segur per a unir dues cordes, sobretot si no és la nostra intenció tornar-les a desfer, ja que quan hi apliquem càrregues el nus s'estreta molt i costa de desanusar. Jo uso el doble pescador per fer-me anells de prúsik.

En primer lloc agafem la corda i en envoltem cap enrrere el dit índex amb l'extrem curt.

Després, procurant que no es desfacin les voltes extreim el dit i passem l'extrem curt per a dins de les voltes.

Pentinem el nus i ja tenim el nus de caputxí.

Si volem fer la unió de doble pescador, hem de passar l'extrem de l'altra corda per dins del nus abans de estrènyer-lo.


Després farem la mateixa operació que en fet en el nus anterior però amb l'altra corda pel mig. Hem de vigilar que les voltes siguin en la mateixa direcció, ja que sinó el nus ens quedarà tort.

Sovint els extrems curts els encinto amb cinta aïllant a la corda per que no vagin penjant.

Alternatives: Carrick o malla, hunter, nus de teixidor.