dijous, 11 de desembre de 2008

Una certificació com cal

Els passats dies 26 i 27 de octubre es va realitzar al Parc Samà, una certificació europea de trepadors i de cistella.

La certificació es va plantejar de manera que el nivell de les proves estiguessin al mateix nivell que les certificacions de la resta de Europa.

Es va crear un comissió per preparar les jornades, i desprès de informar-se de com es feien certificacions a Europa i traduir tota la informació necessària es va preparar tot i concretar una data.

Tot estava preparat y el divendres 26 d’octubre a les 8 del matí les proves estaven determinades i desprès de una reunió dels jutges es va començar la examinació dels onze candidats que s’havien inscrit per obtenir la certificació.

Aquests candidats a més de tenir un any d’experiència en el sector, havien de tenir uns cursos de rescat en trepa, un curs de primers auxilis i un de motoserra.

Les proves a realitzar estaven repartides per tot el parc, escollint els llocs ideals.

Hi havien dues proves practiques una de trepa d’arbres i una altre de treball amb cistella, segons la modalitat a certificar. A més 5 proves comuns; dos simulacions, una de tala i una de diagnosi visual, una prova teòrica de reconeixement d’espècies i unes preguntes per desenvolupar oralment, l’examen teòric, i una prova experimental referent a les palmeres, a la manera d’accedir i el reconeixement dels principals riscos a l’hora de treballar amb bicicleta. Aquesta prova no era determinant ni obligatòria, però es va creure oportú introduir-la per la quantitat de palmàceas que trobem a la conca mediterrània.

El divendres al mati es van realitzar les proves de camp i a la tarda l’examen teòric, Al dissabte es va realitzar la prova practica de cistella i alguns candidats van realitzar les proves que no havien pogut realitzar per falta de temps el dia anterior.

Es van fer grups de manera que tothom anava realitzant proves contínuament, amb un ordre establert per la organització.

El nivell de les proves va ser alt ja que el parc immens, donava molt de lloc i els jutges van preparar les estacions a consciencia.

La prova de treball amb el sistema de trepa es va fer en un cedre (Cedrus atlantica) amb un port impressionant, on els candidats havien de pujar i tocar 4 fites, a més havien de tallar un parell de branques seques, tot amb la màxima seguretat i seguint els procediments correctes, a la vegada un altre candidat feia de ajudant de terra, tasca que també era avaluada.

L’altre prova practica era la de poda amb cistella, que es va fer en un eucaliptus (Eucaliptus globulus) desgraciadament mort on els candidats desprès de comentar la zona de seguretat i la manera de fer-ho, havien de posar en marxar la cistella elevadora i fer uns talls, sempre seguint el procediment adequat.

La simulació de tala es va fer a la pineda que hi ha a la part posterior del parc on hi ha uns exemplars veritablement alts i grans de pins blancs (Pinus halepensis).

L’exemplar a talar era un arbre que havia caigut i estava repenjat sobre un altre, tots dos de dimensions considerables, els candidats havien de plantejar el pla de treball i comentar les característiques del material necessari per realitzar la operació, a més havien de fer una instal·lació amb politja i corda simulant una tala controlada de tronc en seccions, finalment havien de comentar unes entalles fetes en un tronc i la manera en com reaccionava aquestes.

L’altre simulació escollida va ser la de diagnosi visual de l’estat sanitari, l’arbre triat va ser un castanyer d’índies (Aesculus hipocastanum), que estava bastant deteriorat per causa d’uns fongs. En aquesta prova els candidats havien de comentar l’estat de l’arbre i fer una exploració a fons de tot l’entorn d’aquest utilitzant les eines adequades. Havien de explicar la gestió que farien de l’exemplar per tal de millorar el seu estat i quines mesures prendrien per assegurar l’entorn d’aquest.

La prova de reconeixement d’espècies es va fer, possiblement al lloc més emblemàtic del parc, sota l’ombra del meravellós xiprer dels pantans (Taxodium distichum) que recordant l’estació en la que ens trobem lluïa uns colors tardorencs.

En aquesta prova s’havien de reconèixer 15 especies a partir d’unes mostres molt ben escollides de diferents arbres comuns del nostre clima a més s’havien de respondre unes preguntes per desenvolupar oralment.

Com a prova experimental per introduir en futures certificacions amb caràcter mediterrani, es va proposar una prova on la palmera i les feines a realitzar pel seu bon creixement es veien avaluades, primer comentant la estabilitat d’aquestes i les patologies més comunes i desprès avaluant la utilització de la bicicleta i els mètodes per baixar en cas d’emergència.

Finalment l’examen teòric amb vint preguntes tipus test i sis per desenvolupar van complementar la certificació, que va aconseguir un nivell alt i una excel·lent organització, segons el supervisor alemany que donava validesa al examen.

Una vegada acabades totes les proves, el dissabte es va fer una reunió on es van donar tots els resultats i les felicitacions als certificats. Desprès els jutges principals de cada prova van comentar els aspectes a millorar en les proves practiques i de simulacions, actuant d’una manera didàctica molt enriquidora.

Per donar per acabada la certificació el supervisor enviat per el concil europeu d’arboricultura, el senyor Jan Goevert va fer una petita reunió amb els organitzadors i jutges on va deixar clar que estava molt satisfet amb el nivell assolit i amb l’organització de l’event. A més de comentar alguns petits detalls a millorar en properes certificacions el supervisor va felicitar tothom pel bon rollo i les bones vibracions que havia rebut durant aquest dies.

Aquesta certificació es va poder realitzar gracies al treball realitzat per la comissió encarregada, a qui hem de donar les gracies per fer que el nivell de l’arboricultura en el nostre país guanyi en nivell.

La comissió formada per Eric Buchli i Manel Espada, encarregats de gestionar tota la certificació, Jochum Bax, encarregat de la part de prevenció de riscos, Cesc Vilarrubies, tècnic en arboricultura, Juan Domingo (Xendre) i Marta com a enllaç amb la AEA , es mereixen un 10.

A més també donar les gracies a tots els jutges i persones que han fet possible aquest esdeveniment, i com no als intrèpids candidats.

Per últim un agraïment molt sincer als propietaris del parc, per la seva generositat, i als arbres, no només als que habiten dintre del parc, si no a tots els del planeta, encara que cada cop menys verds, son una companyia entranyable per poder tenir fe, en que una altre manera de viure es possible.


Alex Cuadrado.Grimpador