El Pi del Baró, pi pinyoner (Pinus pinea), d’origen mediterrani, data del segle XVI; és possiblement un dels pins més vells de la península, situat en el terme municipal de Vilallonga del Camp i propietat actualment del Sr. Josep Mº de Magrinyà Roig.
Està entre els arbres declarats i protegits per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental, es va declarar l’any 1.992 (Ordre 3 de desembre del 1992, DOGC 1687, 23 12 92)
Tot i que el seu estat (degut a l’avançada edat) no era el d’un pi jove, tenia per davant encara força anys. L’any 2001, però, l’arbre va rebre un llamp que va accelerar dràsticament el procés de mort.
Tres anys desprès del fatídic succés el deteriorament de la fusta ha fet que es veiés necessari realitzar una poda de seguretat per evitar danys als veïns que encara ara el visiten.
Així el passat mes de gener, es va dur a terme una poda de seguretat per reduir el risc de trencament de branques i de l’arbre.
Aquesta poda, que s’ha realitzat mitjançant tècniques de trepa per accedir a l’arbre, s'ha eliminat parcialment l’estructura del pi (majoritariament la capçada). La poda s’ha realitzat simulant el trencament natural de les branques per no fer malbé la dignitat ni la estètica de l’arbre, deixant en peu el tronc i les ramificacions principals.
L’arbre encara que ha mort, segueix sent un monument natural i per tant segueix sent objecte de seguiment i de protecció.
Daniel Gabarró
Eng. Tec. Agrícola, Arbolista
Està entre els arbres declarats i protegits per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental, es va declarar l’any 1.992 (Ordre 3 de desembre del 1992, DOGC 1687, 23 12 92)
Tot i que el seu estat (degut a l’avançada edat) no era el d’un pi jove, tenia per davant encara força anys. L’any 2001, però, l’arbre va rebre un llamp que va accelerar dràsticament el procés de mort.
Tres anys desprès del fatídic succés el deteriorament de la fusta ha fet que es veiés necessari realitzar una poda de seguretat per evitar danys als veïns que encara ara el visiten.
Així el passat mes de gener, es va dur a terme una poda de seguretat per reduir el risc de trencament de branques i de l’arbre.
Aquesta poda, que s’ha realitzat mitjançant tècniques de trepa per accedir a l’arbre, s'ha eliminat parcialment l’estructura del pi (majoritariament la capçada). La poda s’ha realitzat simulant el trencament natural de les branques per no fer malbé la dignitat ni la estètica de l’arbre, deixant en peu el tronc i les ramificacions principals.
L’arbre encara que ha mort, segueix sent un monument natural i per tant segueix sent objecte de seguiment i de protecció.
Daniel Gabarró
Eng. Tec. Agrícola, Arbolista
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada