Una tala singular

La tala d’una palmera, en aquest cas; Phoenix canriensis, no resulta complicada, pero si aquesta fa 4 anys que es morta i si a mes es tracta d’un exemplar de casi 20 metres de tronc, envoltat de altres palmeres com Butia capitata Trachycarpus fortunei, o Washintonia robusta de important valor ornamental, la cosa es complica.
La tala directa es va descartar, desde el primer moment, procurant malmetre lo menys possible tot l’entorn i les zones jardinades del voltant.
Després de discutir el procediment i observar la palmera des de tots els angles, va començar l’acció, faríem unes proves de tensió per veure si el tronc resultava segur per pujar fins a dalt i talar amb seccions.
Es va netejar la base de la palmera recoberta de heura i amb un mall de plàstic es va inspeccionar l’estat, la fusta semblava molt deteriorada i havia la possibilitat de que amb les proves de tensió la palmera caigués, per això bem buscar un punt per fer el polipasto que en cas de caiguda la diana fos neta i sense possibilitat de fer mal als exemplars del voltant.
Ara venia la part complicada de la prova que era com procedir per col·locar la corda del polipasto lo mes amunt possible del tronc ( no cal dir que no disposavem de enforcadures per colar la hondilla ), hi havien diferents propostes, però la primera que es va intentar amb una petita variació va resultar ideal.

En primer lloc es va llançar una hondilla per sobre de la balvona encara existent a dalt del tronc, llavors a la base de la palmera,vem fer al voltant de tronc un as de guia corredis , la idea era amb el fil de hondilla pujar el nus fins a dalt ajudant-nos d’un altre fil d’hondilla lligat al nus per aquest no escanyes el tronc. D’aquesta manera vem aconseguir pujar el nus fins a dalt de tot però no va quedar ven direccionat per realitzar el polipasto, Així que per que en cas de caiguda el tronc no gires, bem decidir baixar el sistema i tornar a pujar el nus aquest cop amb dos fils d’hondilla desde dalt, a mes del fil que anava lligat al nus per que aquest no s’escanyes.
El nus va pujar sense dificultat i va quedar perfectament dirigit per realitzar la prova de polipasto amb seguretat i assegurar-nos una diana neta.

El polipasto es va fer amb dos politges dobles, col·locant un nus de prussic per mantenir la tensio a la corda. Desprès de fer un parell de bones tensions, i veure que el tronc era prou estable, es va decidir fer una petita variació per determinar com respondria la palmera ala tala amb seccions.
Es va realitzar una altre tensió però aquest cop la politja que estava lligada a la base de la palmera escollida per fer la tracció estava unida per un cordino que un cop tens el polipasto es va tallar amb un navalla, d’aquesta manera el tronc a talar es va deslliurar de la tensió bruscament..
La palmera havia superat totes les proves i la seva fermesa estava més que assegurada.
En un principi nomes havíem quedat per fer les proves de tensió, però es va decidir talar-la i continuar amb l’expectacle.Es va decidir que la primera secció per ser la mes perillosa es faria de 2 metres mes o menys i amb el trepador a terra per més seguretat.A l’hora de fer la cunya la fusta de la palmera semblava totalment descomposta i no oferia resistència, per aquest motiu i sempre pensant amb la seguretat el tall per darrera es va fer petit, així tot el treball el faria el polipasto. Però va resulta, que la poca fibra que quedava en bones condicions al centre del tronc era sorprenement resistent a la tensió que havíem realitzat amb el polipasto i no vem ser capaços de fer caure la primera secció. Es va tornar a pujar per fer el tall de darrera mes profund i aquest cop si que va ser definitiu, el cap de la palmera va volar fent una bonica paràbola i tots els paons del parc que teníem de espectadors van començar a piolar.
Quan la secció va ser a terra la vem examinar i només un cercle d’un pam de diàmetre tenia les fibres fortes tot lo demes estava casi descomposat, semblava increïble que aquelles fibres poguessin aguantar tanta tensió.
Desprès vem baixar tres seccions mes amb les respectives cunyes i sempre fent treballar el polipasto, fins que la longitud del tronc va ser l’adequada per realitzar una tala directa, un cop més fent treballar el polipasto.
Aquesta feina es va realitzar al Parc Sama el dia 31 de desembre del 2006, per el Mikel, l’Erik, el Sergi i jo mateix, a canvi de que els propietaris de la finca , ens deixin fer al mateix parc, el campionat d’ajudant de terra. Estem treballant i preparant la jornada i proves per que siguin divertides i lúdiques, els grimpadors de la comarca de Tarragona estem il·lusionats amb aquesta idea i desitgem la vostre participació.
El Parc, l’únic d’aquestes característiques a Tarragona es impressionant i val la pena visitar-lo, encara que nomes sigui per fer una passejada.
No més tales injustificades, ens veiem pròximament.n



Alex Cuadrado.
Grimpador.