Us imagineu una vida sense arbres…
Sense arbres grans, sense poder passejar sota l’ombra d’aquest essers, que ens han donat tant i que tant poc ens costa talar.
Crec que tenim molt a dir al respecte, crec que podem tenir el futur de l’arbrat a les nostres mans, i això es una responsabilitat molt gran, potser més gran de lo que podem arribar a imaginar, assegurar una bona ombra els nostres fills hem sembla una manera molt digne de deixar un llegat, com a mínim just i raonable.
Un futur sense arbres, no hem sembla un futur on valgui la pena viure, i nosaltres com a arboristes, certificats o no, hauríem de plantejar-nos aquest dubtes abans de fer qualsevol acció en un arbre o bosc.
Val la pena podar d’una manera incorrecta o talar un arbre, per la raó que sigui, sabent que aquella persona capritxosa, que es creu propietària d’aquell esser infinitament més important que ell per la salut global de d’humanitat, algun dia desapareixerà sense deixar cap tipus de llegat.
Val la pena deixar a banda tots els nostres coneixements i la nostre moralitat i sentiments envers com funciona el planeta terra i la importància de tenir copes sanes i amb un llarg futur, per guanyar-nos un jornal, que de poc servirà als nostres fills si ja no tenen capçades amb les que somiar.
Crec que mai és perdre el temps si podem convèncer al prepotents propietaris d’arbres o per lo menys intentar-ho amb raonaments que coneixem de tipus ecològic , que potser la idea talar aquell arbre que tant li molesta, simplement és un capritx que poc té de raonable, i que tan sols és un gest del seu ego per sentir-se millor davant tot allò que no pot controlar i desconeix el funcionament.
Nosaltres com a treballadors dels arbres potser hauríem de fer quelcom per assegurar el futur d’aquests, ja que si no en un futur, no tindrem amb que treballar, igual que un bon treballador del bosc assegura el futur d’aquest per els seus.
… Un dia vaig tenir un somni; els arbres grans i saludables vivien en harmonia amb els éssers humans, i els arboristes, tots certificats, treballaven plenerament, nomes treien branques seques, anant sempre a favor de les capçades i controlant els creixements dels brots anuals,perquè aquestes embranzides de vida, asseguraven la felicitat de les generacions venidores.
Aquell dia vaig somriure amb l’idea de que si tothom qui treballa amb els arbres fiques totes les seves intencions amb la convicció de que el futur del nostre arbrat esta en les seves mans, podria sorgir un pensament global, o potser local ( però segur que brotaria), on els arbres tinguessin un valor importantíssim dintre dels jardins particulars, parcs y carrers y les seves copes sempre amb ports naturals i saludables.
Els feliços propietaris mai voldrien mal pels seus arbres plens de vida i els veïns contentíssim gaudirien de tot l’entorn de color verd Esperanza.
Així doncs, tornant a la realitat, crec que és bo intentar-ho i pot ser una bona fita per arribar, o pot ser nomes per lluitar i viure amb pau amb un mateix.
Per que no podem oblidar, que venim del bosc, dels arbres, i nosaltres som ells.
Text: Alex Cuadrado.
Fotos. Arnau Andreu. Barcelona 13/02/08.
Sense arbres grans, sense poder passejar sota l’ombra d’aquest essers, que ens han donat tant i que tant poc ens costa talar.
Crec que tenim molt a dir al respecte, crec que podem tenir el futur de l’arbrat a les nostres mans, i això es una responsabilitat molt gran, potser més gran de lo que podem arribar a imaginar, assegurar una bona ombra els nostres fills hem sembla una manera molt digne de deixar un llegat, com a mínim just i raonable.
Un futur sense arbres, no hem sembla un futur on valgui la pena viure, i nosaltres com a arboristes, certificats o no, hauríem de plantejar-nos aquest dubtes abans de fer qualsevol acció en un arbre o bosc.
Val la pena podar d’una manera incorrecta o talar un arbre, per la raó que sigui, sabent que aquella persona capritxosa, que es creu propietària d’aquell esser infinitament més important que ell per la salut global de d’humanitat, algun dia desapareixerà sense deixar cap tipus de llegat.
Val la pena deixar a banda tots els nostres coneixements i la nostre moralitat i sentiments envers com funciona el planeta terra i la importància de tenir copes sanes i amb un llarg futur, per guanyar-nos un jornal, que de poc servirà als nostres fills si ja no tenen capçades amb les que somiar.
Crec que mai és perdre el temps si podem convèncer al prepotents propietaris d’arbres o per lo menys intentar-ho amb raonaments que coneixem de tipus ecològic , que potser la idea talar aquell arbre que tant li molesta, simplement és un capritx que poc té de raonable, i que tan sols és un gest del seu ego per sentir-se millor davant tot allò que no pot controlar i desconeix el funcionament.
Nosaltres com a treballadors dels arbres potser hauríem de fer quelcom per assegurar el futur d’aquests, ja que si no en un futur, no tindrem amb que treballar, igual que un bon treballador del bosc assegura el futur d’aquest per els seus.
… Un dia vaig tenir un somni; els arbres grans i saludables vivien en harmonia amb els éssers humans, i els arboristes, tots certificats, treballaven plenerament, nomes treien branques seques, anant sempre a favor de les capçades i controlant els creixements dels brots anuals,perquè aquestes embranzides de vida, asseguraven la felicitat de les generacions venidores.
Aquell dia vaig somriure amb l’idea de que si tothom qui treballa amb els arbres fiques totes les seves intencions amb la convicció de que el futur del nostre arbrat esta en les seves mans, podria sorgir un pensament global, o potser local ( però segur que brotaria), on els arbres tinguessin un valor importantíssim dintre dels jardins particulars, parcs y carrers y les seves copes sempre amb ports naturals i saludables.
Els feliços propietaris mai voldrien mal pels seus arbres plens de vida i els veïns contentíssim gaudirien de tot l’entorn de color verd Esperanza.
Així doncs, tornant a la realitat, crec que és bo intentar-ho i pot ser una bona fita per arribar, o pot ser nomes per lluitar i viure amb pau amb un mateix.
Per que no podem oblidar, que venim del bosc, dels arbres, i nosaltres som ells.
Text: Alex Cuadrado.
Fotos. Arnau Andreu. Barcelona 13/02/08.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada